El disc reivindicatiu

“La música és el batec dels pobles, i nosaltres portem els seus camins, Obriu totes les portes, benvinguts al cor de la terra 

He vist el cel, cobert de plom, He vist ciutats desaparèixer com la pols. He vist un mur, furiós el mar, Plorar la mare terra. He recollit, metralla al cor, Dels que han fugit des de les portes de l’horror. Que cremi roig, el foc d’un vers, Entre el foc de la guerra. ”.

Aquesta lletra tan inspiradora i que et fa reflexionar tan és del grup català Txarango. Des del meu punt de vista, la música catalana dona molt “bon rotllo” ja que té un ritme vol alegre i té una lletra que t’alegra els dies.

Avui us vull parlar del nou disc de Txarango. És un disc que han tret fa poc i que té un missatge molt clar: “obriu les portes”. Això vol dir obriu el pas de la gent i deixeu.la viure, ells no han fet res per mereixes el que estan vivint i molt menys en les condicions en les que o fan. Ells no tenen la culpa d’haver-se vist immersos en una gran guerra que ja fa molt temps que dura, massa temps; ells no tenen la culpa d’haver-se vist obligats a abandonar els seus llocs de procedència, les seves cases, la terra que estimen. I tot això per què? Per què hi ha gent que per diners o per no voler tenir immigrants al seu país no volen deixar que ells entrin al seu? És una de les majors injustícies que hi poden haver.  

El nou dic reivindica això. El grup va fer un projecte i totes aquestes cançons van dirigides als nens i persones refugiades que hi ha arreu i que estan privades de viure. Fa una crida a la gent que governa per a que es donin compte de l’important que és deixar entrar a la gent al seu país i deixar-les viure. No és tracta de diners, és tracta d’humanitat, de les persones que som.

Heu escoltat el nou disc? Què us sembla? Nou disc

╌╌╌╌╌╌

Lletra de la cançó: Obriu les portes, Txarango.

Fotografia: google imatges

QR: imatge portada disc