La creença de la dona

TOMBANT

"Una dona sense un home és un peix sense bicicleta"

ANÒNIM

És cert?

Per mi sí, totalment. No estic encontra de l'amor ni en contra que una dona estigui amb un home, i que un home estigui amb una dona, ni que una dona estigui amb una dona, ni de que un home estigui amb un home; no. És més, sóc partidària d'aquest amor i ho seré sempre, hem nascut per estimar.

Del que no sóc gens partidària i mai en seré és de creure en la superioritat que la societat i en general la humanitat ha creat entorn el que significa l'home vers la dona en aquesta vida: aquesta és un ésser humà que, per algunes societats, només serveix per a servir als homes en tot, per continuar l'espècie humana i com a ornament sexual; per a res més, per això serveix. Una dona, no és una persona? No té les mateixes capacitats que un home? No té el mateix cervell, les mateixes parts del cos, les mateixes obligacions com a ciutadana que un home? Sí, oi? Llavors, per què, com a societat, tractem d'inferiors a aquestes?

Com diu la poesia, una dona no necessita un home a la seva vida per seguir endavant i sobreviure, aquest mite és fals. Qualsevol persona, no fa falta que sigui una dona, pot necessitar la companyia d'una altra persona per complementar la seva vida, ja que constantment necessitem la presència de la gent però, pel fet de ser dona, no cal que sigui la d'un home.

El vers diu que l'home per la dona és tan innecessari que una bicicleta per a un peix. La pot tenir?, sí; és necessari? no.

Hem de deixar de creure que els homes són millors i superiors a les dones, ja que no és veritat de cap de les maneres. No hi ha comparació entre els dos, no hi pot haver comparació amb una mateixa cosa, no hi pot haver comparació si els dos són iguals, si són persones.

Què en creus tu?

╌╌╌╌╌╌╌╌
Poesia: Maria-Mercè Marçal; Bruixa de Dol
Imatge: Maria-Mercè Marçal. (google imatges)